Inici / EL CLUB

EL CLUB

33 ANYS D’ESCACS A MARIA

(Pregó de festes Maria de la Salut 2010)

Bon vespre a tothom, sigueu benvinguts homes i nines, dones i nins, casats i fadrines, casades i fadrins, agnòstics i republicanes, monàrquics i creients, a més dels alfils, torres i cavalls, peons, dames i reis. Tampoc farem distinció de colors, els escaquistes aprenem a estimar tant  el blanc com el negre, els dies com les nits.

Primer de tot agrair l’oportunitat que ens ha ofert el batlle de ser aquí amb tots vosaltres i poder fer aquest pregó. Fet gairebé insòlit, sinó en el camp de les associacions, sí en el món dels escacs. Com associació de Maria més antiga que palpita és tot un honor i plaer el fet de dirigir-nos a vosaltres.

Parlarem d’escacs, de festes i de Maria. Perquè segurament us demanareu: Donen els escacs per fer un pregó? Si enumeressin tots els jugadors, col·laboradors o simpatitzants de gent de Maria o amb vincles amb el poble nostre que durant 33 anys s’hagin interessat en algun moment pels escacs segurament que sí. L’altra opció és compar un per un els grans de blat que és la recompensa que demanà el savi Sissa, inventor dels escacs, al seu rei. Un gra de blat per la primera casella, dos per la segona, quatre per la tercera, i així doblant cada vegada fins arribar a la casella que fa seixanta-quatre. Alguns pensareu que en sortiríem en menys de cinc minuts, però aniríeu errats, molt errats. És tal la immensitat dels escacs que la summa ens dóna un número de vint xifres, més d’un milió vuit-cents mil bilions de grans de blat. Es necessitarien de l’ordre de 1.135 anys de tota la producció mundial de blat que és d’uns esquifits 650 milions de tones, en temps de bonança, només per a ajuntar tot el blat que demanà l’espavilat savi. Els pagesos de Maria, tot solets, necessitarien al manco mitja eternitat.

Com en els escacs, aptes tant per monàrquics com per republicans, les Festes de la Mare de Déu representen una data d’encontre, un punt de trobada per a tots els mariers i marieres, tant siguin agnòstics com creients. Aquestes festes són temps de disbauxa i germanor. Temps de compartir instants i recordar moments amb familiars, amics i paisans. Alguns mariers una vegada a l’any, només per les festes de la Mare de Déu, retornen a les seves arrels i es retroben amb els seus. Als escacs ens passa el mateix, alguns jugadors, grans i petits, només mouen les peces una vegada a l’any, per aquestes festes. Podem tenir missions distintes, ubicacions diferents, però tant als escacs com a la vida, el rei i peó una vegada acabada la partida tornen a la mateixa capsa, al mateix origen. Cada dia vuit de setembre, com temps enrere feien els missatges, peons, alfils, torres i cavall visiten la Mare de Déu per a saber a quin rei els toca servir aquesta anyada.

El Club d’Escacs Maria de la Salut va ser fundat el dia 9 d’octubre de 1977, acta redactada a Davall Es Banc, a l’actualitat local social de la Segona Ona. Ara estem  a punt de complir 33 anys, l’edat de Crist, i el Club d’Escacs s’ha convertit en el més actiu de les Illes Balears en els darrers quinze anys, i possiblement un dels clubs amateurs que organitza més activitats d’escacs de tot l’Estat. L’edat de Crist no ens dóna mals averanys, ja tinguérem la nostra pròpia crucifixió a l’edat de cinc anys, i en comptes de tres dies, la resurrecció s’allargà cinc anys.

De la memòria d’abans de néixer. Amb aquest vers de Lluc Mates, poeta nostre, es titula el primer capítol del llibre Maria de la Salut, 20 anys del Club d’Escacs, i ens relata la ressenya fefaent i més llunyana que ens oferí el testimoni de l’amo en Bernat  Poll i és el següent: “A finals de la dècada dels anys vint creàrem a Maria una societat cultural anomenada El Club de los Trece, en referència al nombre limitat de socis que hi podien pertànyer. El Bar de  Ca’n  Jaume  Pastor  (situat en  l’actual  Plaça  des  Pou  nº 8, just aquí al darrere)  ens oferí  deixar-nos una  gramola (per a així poder organitzar balls) amb la condició que empréssim una sala del local  com a seu social. No record que s’hi jugàs habitualment als escacs, ja que els vells preferien el dominó i els joves ens apassionaven més per les dames, (no va especificar si era el joc). A finals dels quaranta els escaquistes de més renom eren en Bernat Puigserver, de Sa Verdera, i  l’Apotecari, el senyor Estanislao del Campo. Després d’aquests, just tinc record de n’Antoni  Seguí que sovint solia  manejar les peces abans de l’any 50 quan s’embarcà cap el Canadà”.

El calendari no s’atura i la brúixola del temps ens situa al naixement dels anys setanta. Els virtuosos dels escacs són assidus de Ca’n Morey per a perfeccionar el seu joc. L’entusiasme de Tomeu Blanquet contagia als altres aficionats per a organitzar un torneig. Aconsegueixen un tauler de l’ O.J.E., que es trobava on hi ha a  l’actualitat el Centre Sanitari; enllà hi havia a més d’algun tauler, un tocadiscs, revistes seleccionades i fusells de fusta per a fer instrucció, entre altres útils bàsics per a l’educació de l’esperit (de l’època). Ens trobem al desembre de 1971. Fa uns mesos el mític Bobby Fischer acabava de guanyar el Torneig Interzonal celebrat a Palma, definitivament havia reprès el camí que el conduiria a ésser Campió del Món. El dia 29 començarà a Maria el I Torneig d’Escacs amb el patrocini de la Caixa d’Estalvis. Les partides es disputen al Tele-Club, onze són els escaquistes inscrits. Conten les cròniques de l’època que el torneig resulta molt disputat i igualat, i fins a la darrera partida no es decideix la classificació final, encapçalada pel triumvirat format per Tomeu Carbonell, Pere Salvador Mas i Damià Quetglas.

A la primera quinzena de maig de 1974 es celebren a Maria de la Salut els primers jocs escolars de la comarca d’Es Pla, coincidint amb la inauguració del Poliesportiu on emergia imponent l’emblemàtic cartell de l’Imperi. En els escacs ja es comença a veure la innata predisposició dels mariers en manejar amb facilitat manobres, ases, madones, bisbes i molins. Resultarà campió infantil n’Antoni Frau i subcampió aleví en Pedro Ramis.

            L’empenta definitiva per a crear el Club d’Escacs es dóna a l’estiu de 1977. Després d’un lustre quasi sabàtic; peons, cavalls i acòlits, escampats per qualsevol racó o rebolcant-se dins una polsegosa capsa, s’encaminen de nou a per feina. Aquest any es produeix l’encontre entre les dues primeres generacions d’escaquistes mariers. Als mesos d’estiu es posa en marxa el segon torneig. L’amo en Tomeu s’encarrega de les relacions públiques i n’Enric Pozo i en Gaspar Mas de les tasques organitzatives. La participació és molt nombrosa, duplica la de cinc anys enrere. Les partides es disputen per tot arreu, especialment al Tele-Club. Durant el torneig es produeixen les primeres converses que en breu portaran al naixement del Club d’Escacs. El torneig es disputa pel sistema de lliga. Els representants de la vella guàrdia es situen al capdavant de la classificació, encapçalada per en Pep Sabater; seguits de ben a prop per la nova armada. El final del torneig representa el punt d’inflexió entre ambdues generacions.

A l’Acta de Constitució del Club d’Escacs es llegeix literalment: Club d’Escacs Maria de la Salut. Diumenge 9 d’octubre de 1977, 18’30 hores. Presidirà la primera Junta Bartomeu Carbonell Jordà, i com a vicepresident actuarà Antoni  Torelló  Gual. Fins a deu directius. Avui en dia, els mateixos jugadors ens repartim els càrrecs, que anem intercanviant de tant en tant. No són importants els càrrecs, sinó les persones. El secret de la pervivència del club és senzill, fa honor al lema de la Federació Internacional d’Escacs Gens una sumus, formem una sola estirp, som una família. Una de les persones que més ens animà en federar-nos fou en Pep Bauzà, del Club de Petra, més conegut al poble de Maria per haver regentat durant uns anys el Restaurant Ses Tarragones.

Vuit de setembre de 1978, aprofitant data tan assenyalada es legalitza la situació del Club d’Escacs i s’aproven els Estatuts del Club Polideportivo Ajedrez Maria de la Salud, així literalment. Aquesta data conduirà a quantificar erròniament l’edat del Club d’Escacs als més insignes biògrafs socials. La legalització del Club d’Escacs Maria suposarà una forta empenta per a l’associacionisme dins el nostre  poble,  a partir dels nostres  Estatuts el  Club  Ciclista  començarà a donar els primers cops  de  pedal  com una secció del Club d’Escacs, ens trobem al novembre de 1979. Tot gràcies a l’exercici de n’Enric Pozo que per aquesta època actuava com a Secretari Universal a les associacions de Maria

El mes de setembre de 1980 es convoquen eleccions al Club  d’Escacs, aquestes especialment es recorden per ésser les primeres eleccions democràtiques a una associació de Maria. Però de vegades, moltes més vegades que les que imaginem, les majories s’equivoquen i el Club d’Escacs entra a una època de penombres i foscor de la qual no despertarà fins a l’estiu de 1987, de mans de Pep Ferriol qui encapçalarà el ressorgiment del club. Aprofitant l’oportunitat per a normalitzar el nom del Club, els Estatuts i totes les activitats que portem a terme. Fent Carrerany contribuirà a despertar-nos del xubec organitzant a través de Radio Maria i Miquel Ferriol el VII Torneig d’estiu l’any anterior. La història dels primers anys de la segona època és narrada a les pàgines de Fent Carrerany.

En el Club d’Escacs no hem dubtat en col·laborar amb qualsevol associació de Maria que ens hagi demanat un cop de mà, o un cop de gas en el cas del Motor-Club o ajudar i compartir espais amb la Penya Barcelonista des de la seva creació, l’any qui ve estan d’aniversari, compleixen vint anys. Hem col·laborat en els tornejos d’estiu de futbet  que sempre tenien les finals per les festes i ens encarregàvem de fer el calendari amb els programes informàtics per fer els aparellaments dels tornejos d’escacs. No ens oblidem l’Exposició dels 25 anys del Mariense que des que es morí hem passat a ser l’associació més veterana. I col·laboracions amb altres associacions de tant en tant. Dintre de les nostres possibilitats hem ajudat a ubicar a Maria en el mapa i que no se la confongui amb Santa Maria.

Tampoc dubtàrem en recolzar la revista Sa Plaça i organitzar la I Diada de Terceti (setembre 2002, amb l’edició del llibre Terceti) i la II Diada al novembre de l’any següent. El Terceti és un joc de cartes que a l’actualitat només es juga a Maria, i que és esmentat a La Ignorància del 4 d’octubre de 1879 i també apareix a les notes de Mossèn Alcover per a l’elaboració del seu Diccionari. Un joc que és patrimoni de Maria i que cal conservar i que n’Enric Pozo anomena encertadament els escacs de les cartes.

Com a equip debutarem l’any 1978 en competició federada, ascendint la temporada següent com a Campió de la Segona Categoria, Part Forana. Després del seu retorn a la competició, l’equip ascendirà de nou a la categoria d’argent la temporada 1990-91, com a campió de la segona categoria. D’ençà, no s’ha abandonat mai la Primera Categoria, tret de la temporada 1994-95, militant a la Categoria Preferent, màxima dels escacs mallorquins, destacant, que ho férem únicament amb jugadors propis  (locals i de la contrada) i amb una actuació força digna. Fet que s’ha repetit la temporada 2007-8. Aquesta mateixa temporada hem disputat la promoció d’ascens a la categoria Preferent però vàrem sucumbir davant l’històric Tròpic de Calvià. A l’abril del 2003 l’Associació Fent Carrerany, ens atorgarà la preciosa pageseta, obra de Maria Antònia Roig.

Els èxits esportius més destacats han estat els següents: Xisco Mestre subcampió de Mallorca i de Balears cadet l’any 1990, i l’any següent campió de Mallorca Escolar. L’any 1991 tenim el triomf de Jeroni Bergas al IV Open La Beata, que representà clavar una pica a Flandès, un mariando triomfant a La Vila, recordem que l’any que ve es compliran 175 anys sent poble, també s’imposà l’any anterior en el poble veïnat aconseguint el Campionat de Mallorca de Segona Categoria, on en Miquel Ferriol es proclamà subcampió; en Jeroni repetirà triomf l’any següent, aquesta vegada a Felanitx en la categoria superior; ara que la seva victòria més estel·lar l’aconseguí l’any 1996 a Alcúdia adjudicant-se el I Torneig d’Hivern, amb el cent per cent de puntuació. Al 1999 Monserrate Munar es proclama campió de Mallorca de la Tercera Categoria. A l’actualitat comptem possiblement amb el millor jugador aleví de les Balears, ell és en Nadal Roig, del Restaurant Sa Creu de Petra. Campió de Mallorca sub8 i sub10 l’any 2008, així com subcampió de Balears sub10 i novè classificat en el primer Campionat d’Espanya sub8, celebrat a Motril. Llàstima que perdés la darrera, que va tenir unes quantes vegades guanyada, el triomf li hagués suposat la tercera posició final. Enguany s’ha hagut de conformar amb el subcampionat sub10 de Mallorca i de Balears, i una bona actuació al Campionat d’Espanya de la categoria.

La faceta més destacada del Club d’Escac Maria de la Salut en els darrers anys és la d’organitzador, i aquí les festes de la Mare de Déu ens ofereixen el marc ideal per a portar els escacs el carrer. Des de fa més de dues dècades les Festes de la Mare de Déu són sinònim d’escacs a la Plaça de Maria, malgrat algun any la pluja ens hagi fet refugiar-nos al nostre local de l’edifici de la Tercera Edat. Des de 1988 el Club d’Escacs forma part activa del programa d’actes de les Festes de la Mare de Déu, compartint cartell amb les carreres de joies, pal ensabonat, xeremies, ofici major, futbol, carreres ciclistes, berbenes, i un llarg etc.  Aquest primer any amb la celebració de les primeres partides simultànies al nostre poble, l’encarregat fou el mestre Balear Carles Mas. Actualment porta’m 18 edicions del Torneig Social que començà a jugar-se per a Pasqua i des de la sisena edició passà a jugar-se per la Mare de Déu, prenent el relleu del Torneig per Equips que de 1989-1994 disputà les seves sis edicions en el marc de les nostres festes patronals; dimarts dia 7 està prevista la 19ena edició, esteu tots convidats. Però la nostra activitat emblemàtica de les festes és el Torneig Escolar que sempre s’ha jugat per les festes de la Mare de Déu de forma ininterrompuda des de 1990, el passat diumenge celebràrem la darrera edició, la 21ena. Emperò la nostra petita joia, sens dubte, és el Torneig Obert, que alguna edició ha celebrat alguna ronda durant les festes de la nostra patrona, torneig que és tot un clàssic dels escacs mallorquins, segon torneig illenc més antic després del de Sant Jaume d’Alcúdia, diumenge dia 3 d’octubre es celebrarà, una vegada més al Racó de Cas Metge Monjo, la 30ena edició, recuperant la periodicitat anual dels darrers 22 anys. Per no deixar cap celebració de banda durant vuit anys organitzàrem el Torneig de Nadal de partides de quinze minuts per jugador (1988-95). Darrerament per a promoure els escacs entre els més petits l’any 2005 creàrem el Torneig Primavera, torneig de promoció sub12, que a l’actualitat ja porta sis edicions; a les tres darreres s’ha creat un grup sub16.

També hem organitzat en dues ocasions el Campionat de Mallorca Individual, en les distintes categories, (1993 amb la presència de quasi dos-cents jugadors, i 2002, aquesta segona amb motiu del vint-i-cinquè aniversari del club) i el Campionat de Balears Cadet (1990), on es donà a conèixer un nen menorquí de set anys en proclamar-se campió. Som testimonis del naixement d’un campió: Paco Vallejo, anys després campió d’Europa juvenil i actual campió d’Espanya absolut. Maria serveix de trampolí al jove campió, els directius del Club  acompanyaren a Muro al pare del jugador on li presenten a Miquel Illescas qui realitzava unes simultànies en el poble veïnat. Illescas li recomana com a primer entrenador de renom a Javier Ochoa, l’actual President de la Federació Espanyola. Al lliurament de premis assistirà el gran mestre català, el millor jugador espanyol aleshores, que amb els anys assolirà set campionats d’Espanya, tercer jugador amb més victòries juntament amb el nostre Artur Pomar i Antoni Medina. A l’any 1990 compartírem amb Illescas una diada d’escacs  a Ses Tarragones i trucs davant Cas Xigaler.

Al desembre de 1989 organitzem la Simultània del gran mestre rus Alexei Dreev, aleshores campió d’Europa Juvenil. L’esdeveniment recordava tal qual l’expectació de la pel·lícula de Berlanga Bienvenido Mr. Marshall amb dos russos a Maria. Tot un espectacle que fins i tot amb el simultaniejador ben abeurat de Martini no aconseguírem derrotar-lo.

Una altra faceta prou important és la de divulgació dels escacs destacant en primer lloc l’edició de llibres: L’esmentat anteriorment Maria de la Salut, 20 anys del Club d’Escacs, suposo que ens esperarem a complir els cinquanta per a publicar la segona part, però més que un llibre potser ens surti una enciclopèdia. Cal ressenyar que aquest llibre té unes portades precioses obra de na Maria Antònia Roig, un dibuix de les quals hem adoptat com anagrama del Club d’Escacs. Per a no estar aturats l’any següent realitzàrem l’Exposició El mons dels escacs. El 2006 creàrem el Premi Artur Pomar, que enguany abasta la seva cinquena edició, que distingeix al jugador illenc en edat escolar més destacat al nostre criteri, premi que es lliurarà en el marc del Torneig Obert. A Arturito també li hem dedicat la nostra Biblioteca, que porta el seu nom.

Tal vegada la tasca més laboriosa i emotiva hagi estat l’edició del llibre Artur Pomar, jugador d’escacs. Amb motiu del seu 30è aniversari el Club d’Escacs prengué la iniciativa de rendir un merescut homenatge a l’escaquista mallorquí per excel·lència, Artur Pomar. Jeroni Bergas, aleshores president del club, s’animà a portar la idea a bon terme en forma de llibre que comptà  amb l’important suport del programa L+ de Mallorca Rural. La societat espanyola, i en particular la mallorquina, tenim un deute de reconeixement cap a la figura d’Artur Pomar. Arturito Pomar fou tot un fenomen sociològic, no sols esportiu, que va alimentar d’il·lusions els espanyolets de la desesperant i desesperada Espanya de la postguerra. Arturito fou el protagonista absolut dels primers anys del No-Do, els noticiaris documentals que es projectaven als cinemes, fonamentalment abans de l’aparició de la televisió, on el règim cercava adoctrinar i amansir els ciutadans. Arturito era el principal protagonista, amb les aparicions de Franco de cacera, pesca o inaugurant algun pantà, o els balls de la secció femenina.  En els seus anys de nin prodigi, Pomar fou utilitzat com una icona, com a imatge del règim de la pretesa intel·ligència superior dels espanyols, per a anys després llançar-lo a les escombraries com una joguina esquinçada que només fa nosa. La presentació del llibre coincidí amb la celebració del XXVIII Torneig Obert d’Escacs en el racó de Cas Metge Monjo, comptant amb la presència del més important cronista en el món dels escacs, el basc Leontxo García.

La propera passa del club serà la de conquerir l’espai virtual. Començarem per tenir pàgina web pròpia.

Per altra banda, la tasca del Club d’Escacs Maria no sols s’ha limitat al terme de Maria, hem abastat quasi tota Mallorca. A part d’obrir una sucursal a Muro, durant quatre anys del 2005 al 2008 disposàrem d’un equip filial jugant a Muro on el febrer del 2005 la nostra gran promesa, Nadal Roig, debutà en competició federada abans de complir els cinc anys, i perquè no es quedés en una simple anècdota va guanyar la seva partida que facilità la victòria del nostre equip en l’encontre. L’expansió del club comença el 2001 amb la fundació de l’Associació de Monitors d’Escacs de les Illes Balears, amb membres destacats del Club d’Escacs Maria i el Club La Balanguera de Palma, un club veterà de la part forana i un club jove de Palma. L’Associació s’ha encarregat de promoure els escacs en tots els nivell i àmbits: organitzant tornejos, simultànies, cursos de monitors, portar els escacs a les escoles, editar la revista Papers d’Escacs, tríptics didàctics, emprar els escacs com una eina d’acció social: portant els escacs a centre de discapacitats, tant físics com mentals, al centre penitenciari, a centres hospitalaris. Tasca els primers anys quasi exclusivament a Mallorca i des del novembre de l’any passat allargant els braços a la federació i arribar a tots els indrets de les Illes, sota el lema Els escacs a l’abast de tothom. Prèviament ja al maig de 2009 va correspondre al Club d’Escacs Maria rescatar la federació balear i presidir la junta gestora de la mateixa per a encaminar-la en el procés electoral, estancat des de feia quasi un any.

No podem desaprofitar l’oportunitat i intentar vendre el nostre producte i reivindicar la pràctica dels escacs. Parlar dels beneficis dels escacs i dels avantatges de jugar-hi. No volem passar per xarlatans intentant col·locar-vos la pedra filosofal o un medicament prodigiós. Perquè els escacs no ho són, però s’hi acosten.

Alguns ens parlen dels escacs com un joc bèl·lic o maliciós, i com a tot a la vida l’excés pot acabar en vici, però els escacs són un joc que donen sortida a l’agressivitat de forma incruenta, on són determinants l’objectivitat i l’empatia.

Els escacs poden ser practicats amb un o diversos objectius, dintre dels quals podem destacar:  Diversió i entreteniment; competició; millorament de la concentració, la memòria i la creativitat o  com a complement a l’educació i formació de nens i joves. Al respecte deia Lasker, segon campió mundial: “La missió dels escacs a les escoles no és l’erudició de treure mestres d’escacs. L’educació mitjançant els escacs ha de ser l’educació de pensar per un mateix”. Emanuel Lasker fou un escaquista, matemàtic i filòsof alemany, campió del món de 1894 a 1921. De la seva vida al marge del tauler sabem que va ser amic de Einstein, les teories del qual seguia amb interès. Einstein era un gran aficionat als escacs, que de tant en tant hi jugava, ara que Einstein es va fer famós per treure’ns la llengua, descriure l’efecte fotoelèctric i fer embogir els rellotges, demostrant que el temps és relatiu. Teoria de la Relativitat que té una senzilla explicació: tot depèn del punt de vista de l’observador, de la seva situació. Més d’una vegada m’han demanat com podem estar tantes d’hores asseguts, sense xerrar, pendents d’un tauler, sense avorrir-nos. La resposta és clara: Tu que ets caçador? I tu no has estat mai un bon grapat d’hores a un aguait esperant un conill? I no t’avorreixes? Doncs el mateix.

Als escacs se li han reconegut múltiples beneficis en les àrees del desenvolupament de la capacitat intel·lectual i de les habilitats d’intel·ligència emocional. S’ha donat el cas que alguns règim totalitaris han prohibit els escacs. La raó és molt simple: els escacs ensenyen a pensar i prendre decisions.

De la innocència del nostre joc se n’aprofiten molts. Els escacs són la Ventafocs en el món de la publicitat. Vesteixen molt bé, tenen bona imatge, són eixos de nombroses campanyes publicitàries, però no obtenen mai cap profit. Quan vas a cercar patrocinadors t’amollen “és que els escacs no venen”. Emperò infinitat de personatges públics no dubten en retractar-se amb un tauler per davant.

Però com a tot a la vida, on hi ha benefactors hi ha detractors, com els refranys, en podem trobar en un sentit o l’altre.

Per una banda: Si vols destruir a un home, ensenyi-li a jugar als escacs, se n’ufanejava l’escriptor Oscar Wilde. Encara més radical és l’escriptor de novel·la negra Raymond Chandler, Els escacs és el més gran desaprofitament de la intel·ligència humana després de la publicitat. Més a prop nostre tenim Miguel de Unamuno, Els escacs procuren una sort d’intel·ligència que serveix únicament per a jugar als escacs. D’aquest darrer hem de dir que era aficionat i no era mal jugador, però les seves declaracions són més fruit de la frustració per no abastar l’excel·lència en els camp que va conrar: Escacs, literatura i filosofia.

Per l’altra banda tenim el poeta anglès Lord Byron qui afirmava que La vida és massa curta per als escacs, on el matemàtic escocès Napier, reconegut per haver descobert els logaritmes, afegia Dels escacs s’ha dit que la vida no és prou llarga per a ells; però això és culpa de la vida, no dels escacs. El genial Alekhine afirmava Alguna vegada els homes van haver de ser semi-déus; si no, no haguessin inventat els escacs. I en el mateix sentit el Dr. Tarrasch, un dels millors jugadors d’escacs de finals del segle XIX: Els escacs, com l’amor, com la música, tenen la virtut de fer feliços als homes. Molts som del parer de Mijail Tal, campió mundial en la dècada dels seixanta,  i és que Si prohibissin els escacs, probablement em faria contrabandista. Per a Bobby Fischer, l’escaquista més genial de tots el temps, tot era més simple, Els escacs són la Vida. Però cal tenir present l’opinió de Boris Pasternak, poeta i novel·lista rus, Els escacs no són com la vida… tenen regles!

 

Si el cor del Club d’Escacs parlés diria:

Gràcies l’amo en Tomeu. Gràcies l’amo en Toni. Gràcies Pep, Enric, Gaspar, Jeroni, Simó, Rafel, Tonis, Miquels, Macià, Sebastià, Pere Antonis, Xisco, Catalina, Pedros, Monserrate i Xisca. Gràcies Guillem, Joan Josep, Miquel, Nadal, Valentí i Vicenç. Ja ho sabeu: Practiqueu els escacs, un esport per a tota la vida.

Ha arribat el moment d’acomiadar-se i de donar el sus a les festes: Gaudiu-ne, compartiu-les i que la vida no us faci escac i mat. En tot cas, si la vida us dóna l’esquena, no ho dubteu, toqueu-li el cul!

Salut i Bones Festes!

Club d’Escacs Maria de la Salut